Pastor d’un mateix

Pastoreig interior

Toc de punky

De tant en tant se posa punky la meua poesia. I uns voldrien que no parés i uns altres que no hagués començat. Pero no depèn d'uns ni dels altres. Perquè ella és punky i, per tant, té vida pròpia i és perquè no cap al cap de ningú. I desborda perquè ni pot ni vol fer una altra cosa. Perquè l'altra cosa qui pugue que la face. Que's contingue i que crie mals i que quan no pugue més vomite i asplote i se cague en tot. I expiat I expurgat I purgat I com se digue I com sigue Que visque i, potser així, dixarà viure. De tant en tant se posa punky la meua poesia. I surt a passeijar quan li manen toc de queda.